RESSENYES CONFERÈNCIES - 2015
Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix (AASCV)
DESEMBRE 2015

3 Desembre 2015
"LA CLONACIÓ: LLUM PER LA CIÈNCIA"
CONFERÈNCIA
Dr. JOSEP SANTALÓ
Catedràtic de Biologia Cel·lular
Membre del GIEPH (Grup d'Investigació en Embrions Pre-implantacionals Humans)

Una introducció nuclear reproductiva per explicar el clonatge reproductiu: descendència de parelles infèrtils, descendència de parelles homosexuals, substitució d'un fill mort i la immortalitat. Va comentar la importància del codi genètic, argumentant a favor tres punts: 1) permet que parelles estèrils (o bé homosexuals) tinguin descendència relacionada genèticament amb un d'ells; 2) ha de ser permesa en base a la llibertat de procreació. Posa transparència de les Naciona Unides sobre clonatge humà: "los estados miembros habran de prohibir todas las formas de clonación humana en la medida en que sean incompatibles con la dignidad humana y la protección de la vida humana". Sobre un interessant comentari sobre LA DIGNITAT. En aquesta línia parla de 1) els estoics (Séneca) la consideren com a intrínseca amb la condició humana: tot ésser humà la mereix com a posseïdor dels drets i deures; 2) els existencialistes (j.P.Sartre) consideren que es guanya mitjançant l'esforç moral = lliga amb autonomia. Ara bé, LA DIGNITAT, és la propietat en virtut de la qual els éssers humans posseeixen status moral; ara bé, dignitat no és sinònim d'autonomia i es diferencien en què: a) autonomia: determinació d'un mateix i b) dignitat: reconeixement de l'altre. Arguments en contra la clonació: viola la dignitat humana, usurpa elpla diví o interfereix en l'ordre natural. Entre a parlar de llibertat d'acció i decisió i diu que l'ésser humà clonat pot ser una rèplica genètica d'una altre individu, però això no li coarta la seva llibertat; només coarta la llibertat si impliqués un defecte genètic que deixés poc espai pel seu desenvolupament autònom. Diu que la dignitat comprèn el dret a: 1) no ser objecte d'humiliació, 2) rebre ajut en situacions de necessitat, 3) una mínima qualitat de vida sense patiment, 4) un mínim de llibertat d'acció i decisió, 5) no ser utilitzat com a propòsit d'altres (instrumentalització). Respecte a la dignitat considera que ha d'estar basada en la racionalitat de l'ésser humà: 1) consciència (en un mateix), 2) responsabilitat, 3) llibertat (perquè es refereix a com s'afronta l'existència i les eleccions humanes i 4) tot entronca en el principi d'autonomia. Què significa Instrumentalització? doncs, 1) imperatiu categòric Kantià (l'ésser humà, i en general qualsevol, ésser racional, existeix com un fi en si mateix, no com un simple instrument per ser utilitzat únicament amb aquesta o aquella finalitat o plaer; 2) la instrumentalització dels fils és una situació d'allò més corrent. Diu que la dignitat només la tenen les persones; en el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Allò que té preu pot ser substituït per alguna cosa equivalent: en canvi allò que està per sobre de qualsevol preu i, per tant, no admet equivalent, això té dignitat. Així, aquesta idea pressuposa que el clonatge és intrínsecament pervers i immoral, fins el punt que degrada a qui el practica i hi intervé, però no pot explicar el per què!. Només hi ha una manera en què la dignitat dels embrions pugui ser vulnerada. que siguin instrumentalitzats, és a dir, utilitzats per altres que no siguin la seva supervivència i el seu desenvolupament. tota la recerca en embrions cauria dins d'aquets supòsit, però no pas el clonatge reproductiu que persegueix precisament la seva supervivència i el seu desenvolupament. Els clons no poden ser instrumentalitzats per això hi ha un gran debat sobre el clonatge reproductiu humà. Important, també, és la medicina reproductiva.

Carme Mas-AASCV

NOVEMBRE 2015

12 Novembre 2015
"LA LLUM ES TORÇA AL CEL: EINSTEIN, LLUM I GRAVETAT"
CONFERÈNCIA
Dr. XAVIER ROQUÉ
Doctor en Història de la Ciència (UAB) - Centre d'Història de la Ciència de la UAB - Físic

Amb exemples molt clars i Youtube ens ha cometat la sensació de no sentir el cos sense gravetat; quina velocitat es mou la Terra i ha comentat que el radi de la Terra = 6.000 quilòmetres, la circumferència de la Terra = 40.000 quilòmetres i per recórrer-la en 24 hores cal viatjar a 500 m/s o 1.700 quilòmetres/hora. Ha explicat que la distància Terra - Sol = 150 milions de quilòmetres i que per donar la volta al Sol en 365 dies cal fer 410.000 quilòmetres al dia o viatjar a 30 quilòmetres o 17.000 quilòmetres/hora. Ha comentat Galileu, Newton l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, el temps i la velocitat de la Llum (300.000 quilòmetres/s, com també què passa a l'espectador que viatge en un tren. Imaginem que viatgem dempeus damunt d'un vagó de tren que viatja a 100 Km/h a través d'un camp. Tenim una pilota a les mans i la llencem endavant a una velocitat de 30 Km/h. Des del nostre punt de vista la pilota viatjarà a 30 Km/h, però des del punt de vista d'algú que s'ho estigui mirant des del camp, la pilota viatjarà a 130 Km/h (que em perdonin els físics, però per fer els números rodons he obviat la resistència oposada per l'aire). Aquesta propietat és vàlida per tots els cossos que es moguin en el buit, però presenta una important contradicció en el cas de la llum. Imaginem que som el maquinista del tren i que veiem una persona aturada al mig de les vies. La imatge d'aquesta persona viatjarà cap a nosaltres a la velocitat de la llum, però els fotons de llum que venen del sol rebotaran al tren i sortiran projectats a la velocitat de la llum més la que porta al tren (igual que passava en el cas de la pilota), de manera que la imatge del tren viatjarà cap a la persona a una velocitat superior, i aquesta persona ens veurà creuar els pals de la catenària un pèl abans de que hi arribem realment. Aquesta paradoxa va fer pensar molt als científics de finals del s.XIX i principis del s.XX, fins que el conegut Nobel de física Albert Einstein, entre d'altres, va presentar a la comunitat científica una demostració del que s'ha anomenat com la Teoria especial de la relativitat, un dels postulats de la qual diu que la velocitat de la llum és constant i independent del punt de vista de l'observador. Aquesta afirmació va conduir a nombroses conclusions, entre les quals una de les més rellevants és la que diu que la velocitat de la llum no es pot superar. Bé, una conferència de la qual n'hem aprés tantíssimes coses que cal retenir tot el que se'ns ha explicat sobre Einstein però lluny de fórmules, sinó la seva basant científica a l'abast.

Carme Mas-AASCV


5 Novembre 2015
"RECIENTES AVANCES EN TECNOLOGIA BASADOS EN LA LUZ"
CONFERÈNCIA
Dra. María Josefa Yzuel
Presidenta del comitè espanyol de l'Any Internacional de la Llum

Cómo sería un mundo sin luz
Nuestra civilización no existiría sin la luz del Sol. Y sin las tecnologías basadas en la luz viviríamos en un mundo muy diferente al que conocemos: no existiría Internet ni, por consiguiente, la posibilidad de enviar a través de la red documentos, imágenes, vídeos, correos electrónicos o utilizar las redes sociales; tampoco podríamos ver la televisión ni existirían los proyectores de cine o los microproyectores con los que hacemos presentaciones; no sabríamos lo que es un GPS, un lector de DVD, un panel solar o un led; los avances médicos de los que disfrutamos hoy en día, como los microscopios, las cámaras endoscópicas o la cirugía ocular por láser, serían un sueño; la actividad en los núcleos urbanos quedaría reducida prácticamente a las horas de sol, con todo lo que esto implica; la industria del gas y el petróleo tendría serias limitaciones…la lista es verdaderamente extensa.
Por qué se le dedica un año a la luz
Con el objetivo de aumentar nuestro conocimiento sobre los descubrimientos basados en la luz, difundir su importancia en el mundo actual en ámbitos tan diversos como el social, el de la salud, la economía, las telecomunicaciones o el medioambiente, y seguir promoviendo su investigación en estas áreas para mejorar nuestra calidad de vida y contribuir al desarrollo sostenible, el 20 de diciembre de 2013, en su 68ª Asamblea Anual, la Organización de las Naciones Unidas (ONU) proclamó 2015 como el Año Internacional de la Luz y las Tecnologías basadas en ella
Universidades, sociedades científicas, instituciones y empresas públicas, Asociaciones como es el caso de AASCV cuya programación abarca desde febrero hasta diciembre 2015, han organizado actos, campañas y actividades para comunicar a la sociedad las múltiples aplicaciones de las ciencias fotónicas (las tecnologías que convierten la luz en electricidad) y ópticas, así como su papel en la resolución de problemas. Veamos algunos ejemplos, al margen de los ya mencionados (aquí la doctora Yzuel pasa unas transparencias de todos los avances conseguidos basados en la Luz y las aplicaciones de la fotónica.
Aplicaciones de la fotónica y la óptica
Las tecnologías fotónicas y ópticas se están utilizando en la industria automovilística para cortar el metal, realizar operaciones de soldadura y marcado, e integrar sensores y cámaras de visión nocturna para poder ver en la oscuridad; también hacen posibles las impresoras 3D, los hologramas y los láseres que cortan tejidos, como los de los airbags; son fundamentales en la detección del cáncer y el análisis de células y bacterias, se están utilizando para tratar el dolor crónico y evitar adicciones, para curar el cáncer de piel, eliminar la ictericia de los recién nacidos y reparar neuronas dañadas de forma no invasiva; en la exploración del espacio (telescopios) y en el sector de la seguridad, en la detección de falsificaciones (pinturas y documentos) y para la conservación del patrimonio cultural, y están posibilitando la agricultura de precisión. La fotónica nos permite fabricar diferentes modelos de torres de iluminación de última generación que utilizan lámparas led para reducir el consumo eléctrico
La enumeración anterior no es exhaustiva, por lo que nos invita a visitar las páginas web y seguir descubriendo lo que le debemos a la luz y a los investigadores que desarrollan tecnologías para mejorar nuestra calidad de vida. Y hablando de investigación, antes de terminar la conferencia se hace eco de una petición que científicos y organismos internacionales lanzan unánimemente con motivo de este Año Internacional de la Luz: la fotónica y la óptica necesitan jóvenes investigadores, nuevas generaciones que se formen para tomar el relevo.

Carme Mas-AASCV

OCTUBRE 2015

29 d'Octubre 2015
"LA VISIÓN A TRAVÉS DE LA RADIACIÓN DE THz"
CONFERÈNCIA
Dr. JAVIER TEJADA PALACIOS
Catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona

Com explica el Dr.Javier Tejada, catedràtic de Física Fonamental de la UB ,: "és la primera vegada que es fan servir els THz per" veure "una signatura, no hi ha precedents en la bibliografia científica". El treball mostra el potencial de les imatges en el rang dels THz que en l'espectre electromagnètic es troben entre els infrarojos i les microones. Aquesta tècnica permet mostrar característiques no observables a simple vista i complementar les dades observades amb tècniques de raigs X o infrarojos, el que pot aportar noves evidències de l'autenticitat d'una obra.
A la feina, liderat per Javier Tejada, han participat els estudiants de doctorat Cristina Sec, primera autora de l'estudi, Víctor López i Gianluca Arauz, en col·laboració amb Albert Redó, de l'empresa Z-Omega (EUA).

Una nova forma de "veure" l'art
El quadre analitzat, titulat El sacrifici de Vesta, de 1771, és una obra documentada que pertany a la col·lecció privada del mecenes artístic Félix Palacios (Saragossa) i va ser pintada per Goya durant la seva estada a Itàlia. L'obra mostra un sacerdot celebrant el ritu del foc per invocar Vesta, la deessa protectora de la família i la calor de la llar.
La imatge THz es forma mitjançant la unió d'imatges d'1 mm quadrat obtingudes de la reflexió d'aquesta radiació. Les ones THz arriben a diferents capes de pintura i proporcionen una imatge tridimensional de l'obra. Així mateix, la radiació THz s'absorbeix i reflecteix de manera diferent segons el tipus de pigment i material. Aquest fet proporciona informació espectroscòpica addicional sobre els materials utilitzats en l'obra.
Respecte a la suposada signatura, imaginant que es va realitzar amb un llapis (bàsicament carbó) i que la pintura es va cobrir amb una capa de vernís, enfosquida pel pas del temps, les imatges de raigs X no podrien detectar-la ja que es confondria amb el entorn de la pintura. En aquest cas, les ones THz són més sensibles a la composició molecular i la reflectivitat del carbó per a aquesta longitud d'ona també és diferent de la pintura que l'envolta.
"I quests resultats obren noves possibilitats per a la recerca de nous nínxols tecnològics en els quals aquesta tecnologia pot solucionar problemes no resolts fins ara", apunta Tejada. Entre d'altres camps, l'equip de la UB està treballant en temes relacionats amb la farmacologia, la biomedicina o l'automoció. "En uns anys, aquesta tecnologia entrarà de ple en el camp de la ciència per abordar nous problemes", conclou l'investigador.

Carme Mas-AASCV


15 d'Octubre 2015
"LA LLUM DELS METEORS I BOLES DE FOC"
CONFERÈNCIA
Dr. JOSEP MARIA TRIGO-RODRIGUEZ
Científic Titular de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC-IEEC) I.P Grup Meteorits
Cossos Menors i Ciències Planetàries de l'ICE

Comença explicant la composició química dels meteoroides a partir de la llum emesa per meteors i bòlids. Seguint amb els bòlids: l'anunci de l'arribada de noves mostres de cossos llunyans i com es produeix un meteor? a) la fusió esdevé a T> 1,600K (comença l'anomenada ablació), b) dues regions radiatives amb espectre principal amb un 95% de massa, el front de xoc i el plasma calent forma el METEOR. Per entendre bé com es produeix un meteor presenta una transparència explicant tot el procés. Segueix amb la Terminologia: a) meteors estels fugaços, b) bòlids o boles de foc: Meteors més lluminosos que els planetes, poden lluir tant com ara el Sol, c)meteoroides que són fragments de cometes o asteroides menors de 10 metres de diàmetre i, c) meteorits que són restes arribats a la superfície terrestre. Seguidament explica la xarxa d'investigació sobre bòlids i meteorits que no és gens fàcil i té la seva complexitat. Comenta la xarxa professional amb 27 estacions, diversos canals per obtenir espectres i poder determinar la composició química. Comenta la càmera ALL-SKY del Montsec que l'equip liderat pel Dr. Trigo hi té instal·lada, a més a més, de diverses estacions de vídeo per detecció: la xarxa SPMN que té 30 estacions de vídeo-detecció a la península, en particular 7 a Catalunya, difusió per YouTube i Twitter, pàgina web dels bòlids enregistrats a Espanya. Ens posa un YouTube d'un bòlid enregistrat per l'estació de la SPMIN (Santiago de Compostela) i diverses transparències de com es formen i evolucionen els bòlids, el moviments orbitals, l'origen dels meteoroides en base al radiant i la seva velocitat, per exemple, l'òrbita de SPMN310112 (radiant and force cast) diu que la podem comparar amb altres asteroides i cometes; explica: The Spmn3101112 "Tremp" bolide , la seva trajectòria i velocitat. Comenta els principals resultats de la seva tesi doctoral i espectres determinants de la composició química del meteoroides, com és la presència del Ca que és abundant, tot i que la presència de Ca no contribueix a produir llum, sinó que l'abundància de Ca depèn de la velocitat d'entrada del meteoroides. Comenta també la sobreabundància del Na que no depèn de la velocitat i on hi ha més Na és en les condrites i ens en porta una que ens l'anem passant pel públic. Finalment entrem en les Conclusions.

Carme Mas-AASCV


8 d'Octubre 2015
"CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
O QUAN LA LLUM ESDEVÉ UN PROBLEMA"

CONFERÈNCIA
SALVADOR RIBAS
DIRECTOR CIENTÍFIC DEL PARC ASTRONÒMICA DEL MONTSEC

Què és la contaminació lumínica?. Amb aquesta pregunta comença la conferència per passar a comentar tipus i exemples de contaminació lumínica, els efectes de la CL en l'Astronomia, Biologia, Salut Humana i altres. Una altre qüestió és com mesurar la CL per protegir el cel i què podem fer?. Defineix la CL com llum excessiva i fa algunes consideracions com és l'efecte advers de la llum artificial que produeix un desordre d'ús de la llum, la reducció de la visibilitat a la nit i el malbaratament d'energia. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi receptor. La difusió cap el cel és deguda a la difusió de la llum per part de les molècules de l'aire i la pols en suspensió. Part del feix lluminós es veu desviat del seu camí dispersant-se en totes direccions i en particular per damunt de l'horitzó. Aquesta intrusió lumínica afecta fins i tot a moltes espècies d'animals, per exemple, el salmó atlàntic, presenta alteracions per efecte de la llum artificial, alteració del cant dels gripaus conseqüència en la seva dinàmica reproductiva. Efectes en la salut humana explicant el cicle de la melatonina, procurant evitar l'exposició innecessària a la llum artificial durant les hores de son. La inhibició de la melatonina diu que és produeix per efecte de la llum en un tercer tipus de fotó receptor de l'ull humà. Fet que fa que aquest efecte és detecti fins i tot en persones cegues. Els efectes en la salut humana s'ha fet palès l'efecte i creix el seu estudi ja que ens afecta a tots els humans com és la llum blava dels LEDS si hi estem hores i hores, o la llum LED dels ordinadors, sobretot a les nits que queda anul·lada la llum natural i estem exposats a l'artificial. Altres efectes de la CL: contaminació atmosfèrica, sabem -diu el ponent- que l'increment de la llum nocturna implica que reaccions fotoquímiques es produeixin a la nit. Així la presència de llum a la nit destrueix els radicals nitrats i augmenta la presència de l'ozó contaminant a l'aire; un altre aspecte és la seguretat vial, aquí explica com l'enlluernament neix principalment per vèncer la por a la foscor però comencen a aparèixer resultats que mostren que la llum no redueix la criminalitat ni millora la seguretat vial com es pensava sinó que pot ser origen d'accidents. La CLl es mesura mitjançant fotometria astronòmica clàssica, utilitzant telescopis i CCD i s'observen estrelles de referència i camps de cel. Amb això podem - diu en Salvador Ribas - construir els mapes més simples, però el temps de mesura és molt llarg. S'utilitzen també cartes d'observació (comptatge d'estrelles), amb seqüències del pol nord celest; projectes de ciència; avui en dia s'han incorporat Apps per mòbils (Dark Sky Meter App) ( Lost of the Night App (Android) disponible també en català.

Carme Mas-AASCV
1 d'Octubre 2015
"PULSARES EN TRANSICIÓN
Transitional pulsars"

CONFERÈNCIA
DR. DIEGO TORRES
Professor ICREA d'Astrofísica (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats)

Comença la conferència parlant d l'equilibri hidrostàtic (gravetat/pressió), explicant que la gravetat és atractiva i tendeix a contraure l'estrella, aleshores, l'estrella brilla per les reaccions nuclears que té en el seu interior. Aquestes reaccions calentes dins de l'estrella fa augmentar la pressió hidrostàtica, que compensa l'atracció gravitatòria. Diu que el Sol és una estrella en equilibri i comenta tres parts: 1) At each point within the Sun, the outward push of pressure = en cada punt en el Sol, hi ha l'empenta cap a l'exterior de la pressió; 2) is balanced by the inward pull of gravity= l'empenta està equilibrada per la força cap a l'interior de la gravetat; 3) The energy radiated from the surface of the Sun balances the energy produced in its interior = l'energia irradiada des de la superfície del Sol equilibra l'energia produïda en el seu interior. Explica l'energia del Sol, la fusió nuclear dient que el Sol obté la seva energia fusionant nuclis 4 àtoms d'hidrògen per formar un nucli d'heli. Aquesta reacció prové del 85% de l'energia produïda. Comenta que el cicle CNO és més complicat d'explicar però que, essencialment, consisteix en utilitzar el carboni com catalitzador per la generació d'heli. Diu que el combustible nuclear no continuarà per sempre, que s'acabarà perquè la massa per partícula en el nucli format decreix en el procés de fusió. La diferència d'energia és irradiada, generant pressió que mantén l'estrella i la seva llum però això es detent quan s'arriba al ferro. Explica el per què la supernova explota i la seva transformació cap a una estrella de neutrons (pulsars).

Carme Mas-AASCV

SETEMBRE 2015

22 de SETEMBRE 2015
"MORT TÈRMICA DE L'UNIVERS?"
CONFERÈNCIA
DR. MARC BALCELLS
Director del ING - Gran Canàries

Passeig per descobriments molt recents: L'expansió s'accelera i dos com s'han format totes les coses. Comenta que la Gravetat no frena l'expansió de l'Univers . Comenta el mapa de l'Univers dient que les galàxies són com ciutats amb espais entre mig, és a dir, que a l'Univers hi ha espais buits. Explica l'horitzó de la Terra que és d'un minut (TU) respecte anys llums, el diàmetre de la terra és de 12.700 quilòmetres, Terra-Lluna de 384.00 , Terra-Sol de 150 milions de quilòmetres, sistema solar de 5874 milions de quilòmetres (inclou l'òrbita de Plutó), la Via Làctia d'un tamany de 100.000 anys llum, la Galàxia d'Andròmeda està a una distància de 2.5 milions anys llum i així continua desxifrant el mapa del cel. Segueix explicant el primer Univers i la seva expansió primigènia a partir del Big Bang i que era pla. Seguin l'evolució va anant corbant-se per efectes de l'espai-temps, la qual cosa dona la raó a Einstein i comenta les teories de la Relativitat Espacial i General. Considera que l'Univers acabarà reclutin-se en sí mateix i un retorn a la Singularitat inicial cosa que tot s'encongirà i que s'anomena la mort tèrmica perquè l'Univers s'està refredant, no té ja l'energia del primer minut ni tan sols els elements químics que el composaven. Tot s'ha anat dispersant i omplint el que anomenen Fons Còsmic de Microones que és un tall del mapa de l'Univers quan sols tenia 300.000 anys, és doncs la única llum que tenim dels primers instants. Va explicant la formació de galàxies, nebuloses i cefeides (candeles standard del ) que són punts de referència per fer astrometria donada la llum que emeten. Acaba amb una al·legoria que explica la polèmica cosmològica de si l'Univers tindrà una mort tèrmica o bé una acceleració que el refredarà per sota els graus Kelvin que impossibilita l'existència de vida.

Carme Mas-AASCV


17 de SETEMBRE 2015
"PSICOLOGIA I COSMOLOGIA"
CONFERÈNCIA
GABRIEL FERNÁNDEZ BORSOT
Professor UIC - Doctorando

Hi ha alguna relació entre Psicologia i Cosmologia?. Són independents una de l'altre?. Així comença la conferència. La Psicologia és l'estudi de la ment i el comportament humà. Psicologia (paraula que ve del grec) significava l'esperit o ànima. Insisteix el ponent que la Psicologia és la ciència que estudia la conducta i els processos mentals; tracta de descriure i explicar tots els aspectes del pensament, dels sentiments, de les percepcions i de les accions humanes i les pors. Psicologia tracta del que és més íntim amb nosaltres. Per ser una ciència, la psicologia es basa en el mètode científic per trobar respostes. Etimològicament, Psicologia, prové del grec psique: ànima i logos: tractat, ciència. Literalment significaria ciència de l'ànima, però, contemporàniament se li conceptualitza a la Psicologia com una part de les Ciències Humanes o Socials que estudia: el comportament dels organismes individuals en interacció amb el seu ambient i els processos mentals dels individus. La Cosmologia, en canvi, és l'estudi de l'evolució de l'Univers del que és més llunyà en el temps; estudia tot el relacionat amb l'univers: el seu origen, la seva forma, la mida, les lleis que el regeixen i els elements que el componen. La paraula "cosmologia" va ser utilitzada per primera vegada en 1731 en la cosmologia generalis de Christian Wolff, l'estudi científic de l'univers té una llarga història, que involucra a la física, l'astronomia, la filosofia, i la religió. Tenen alguna relació, doncs, Psicologia i Cosmologia? La connexió que hi ha és que tot està en el mateix Univers del que en som una part i, quin sentit donem a l'existència?,en tot cas,; estudiem l'univers per situar-nos nosaltres mateixos. D'aquí la relació entre psicologia i cosmos (cosmos ve del grec). Cosmos és una totalitat ordenada. Sorgeix una necessitat de "sentir" que és una de les primeres necessitats del essers humà. Aleshores anem a la recerca del "sentir" i mirem el cosmos com un ordre que ens connecta a unes lleis ordenades. Però, d'on surt aquest ordre?. Doncs surt de les lleis de la natura que ordenen el desordre primigeni. Les coses passant d'una manera i no de qualsevol manera. Segueix amb el concepte de la consciència difícil de definir preguntant-se què vol dir ser un esser humà dins d'aquest Univers, i postula la necessitat de tenir un connexió amb l'Univers perquè en som una part i quin sentit donem a l'existència. Arribats aquí, explica la consciència com experiència interna, necessitan l''Antropologia i la Cosmologia perquè donen una forma d'estar en el món i no hi ha res de sagrat en tant que la vida emergeix per sí mateixa. Segueix amb la consciència que el ponent considera que, la consciència ha transformat la història de l'home en el món. I La consciència com va emergí, sorgir?. No hi ha un suport neuronal per recordar, sols hi ha representacions simbòliques i per què associem el coneixement a l'origen de l'univers? Per què tenim referents còsmics?. Un referent sobre la consciència són estats místics amb un component cosmològic. La consciència i la psique són processos interns i associats al més íntim dels sentits de l'home. La consciència no és un procés físic, el seu sentit i el seu significat més profund pertany al món psíquic, independent del cervell que no té res a veure amb la consciència sinó que té un valor propi. La consciència ens ha d'ajudar per entendre els excessos en els que estem immersos en el món dels objectes. No podem perdre el "sentit" i el "significat" del que som i del que vivim i els objectes poden fer que perdem aquests valors tan íntims. "Sentir" correspon a quelcom que existeix. El "significat" no té una base real, una cultura global; tot això connecta amb una experiència directe però el més important és "sentir" en tant que no ens aïlla perquè estem destinats a conviure.

Carme Mas-AASCV

JUNY 2015

18 de JUNY 2015
"EL BOSÓ DE HIGGS: PERSPECTIVA TEÒRICA"
CONFERÈNCIA
Dr.
ANTONI MÉNDEZ
Catedràtic de Física Teòrica de la UAB i membre de l'Institut de Física d'Altes Energies
(IFAE) - Doctor i Degà de la facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Comença resumint la biografia de Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès. Conegut per la seva proposició en els anys 60 de la ruptura de la simetria en la teoria electró dèbil, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment. Aquest mecanisme prediu l'existència d'una nova partícula, el bosó de Higgs. Encara que aquesta partícula no s'ha fet veure en els acceleradors fins ara, el mecanisme de Higgs és generalment acceptat com a ingredient important en el model estàndard de la física de partícules. Higgs va concebre el mecanisme en 1964 mentre realitzava una travessia pels Cairngorms d'on va tornar al seu laboratori declarant que havia tingut "una gran idea". L'any 2013 va rebre junt amb François Enlert i el CERN, el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. Segueix amb les partícules elementals explicant una per una fins arribar al bosó que és una partícula amb spin com el fermió. Explica també el trencament de la simetria difícil per traduir en un resum, tanmateix, la ruptura de la simetria comporta l'aparició de noves partícules i l'aparició Un exemple comú per explicar aquest fenomen - va dir - és el d'un pilota situat en repòs al cim d'un turó la qual cosa significa que la pilota està en un estat de simetria, però, aquest estat és inestable ja que a la menor pertorbació la pilota rodaria sota del turó en una direcció particular al voltant del cim.

Carme Mas-AASCV


16 de JUNY 2015
"LA LLUM DEL CEL DEL NORD, de l'ÀRTIC i L'ASTRONOMIA "INUIT"
CONFERÈNCIA
Dr.
FRANCESC BAILON
Professor i Antropòleg

Els inuit, tal com s'autodenominen, perquè consideren un insult que se'ls digui "esquimal". Són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Grenlàndia. Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els caribús, óssos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per caçar... Actualment, però, a causa del fort procés d'aculturació, s'està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries. S'organitzen en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica, amb una forta divisió per gènere. Les unions i divorcis són aprovats pels ancians de la comunitat, si bé hi ha una estructura bàsica que permet la poligàmia. Es creu que els inuit van emigrar per via de l'estret de Bering des de Sibèria fins a la Nord-Amèrica àrtica, molt després que la major part dels indígenes americans. Políticament, depenen de diferents governs que els han assimilats com a minories ètniques: Estats Units d'Amèrica, dins l'estat d'Alaska, on són una de les minories ètniques nadiues; al Canadà tenen la província pròpia de Nunavut, però també han reclamat nous territoris propis a Terranova i Labrador (Nunatsiavut), territoris del Nord-oest (Inuvialuit) i al Quebec (Nunavik) i Dinamarca són majoria a la regió autònoma de Grenlàndia. La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuit han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles.

Carme Mas-AASCV


9 de JUNY 2015
"APLICACIONS DE LA LLUM SINCROTRÓ EN
EXPERIMENTS QUE ES PODEN DUR A TERME"

CONFERÈNCIA
Dr.
SALVADOR FERRER
Director associat del Sincrotró Alba
Professor investigador CSIC

Conferència molt interessant sobre les possibilitats que té la llum del Sincrotró, des de cristalls, matèria, indústria i medicina. Molts són els investigadors que encapçalant el rang per trobar totes les possibilitats que ofereix el Sincrotró posant exemple de la seva eficàcia i de la utilitat en quan la indústria dels cotxes posant l'exemple del Toyota que està utilitzant llum sincrotró per diferents objectius en la mecànica dels motors i fars. Va explicar la gran industrialització que se'n fa en quan la investigació de la matèria en tots sentits i amb molta eficàcia per la medicina, sobretot en el perfil de situacions de malalties en què necessiten la seva utilització i també pels fàrmacs.

Carme Mas-AASCV


4 de JUNY 2015
"NEW HORIZONS"
CONFERÈNCIA
Sr. JUAN CARLOS PLAZA

Divulgador amateur - soci Entitat

Comença amb l'era dels descobriments a la Terra, citant els més importants fins arribar a plantejar la sortida a l'espai, comentant les característiques dels planetes del Sistema Solar. S'endinsa en al gran desconegut: Plutó quina òrbita és -cometa- extremadament excèntrica (17º respecte l'eclíptica), que li fa creuar la de Neptú en un interminable any plotinià de 248 anys terrestres i girar sobre ell mateix en 6,49 dies terrestres. Va estar en el seu periheli setembre de 1989 i va ésser deu anys un planeta més proper que Neptú. No tornarà a estar més proper que Neptú fins el 2226. Plutó v ser descobert al 1930 i és el segon planetoide més gran (2.368 quilòmetres), seguit d'Eris ( 2l 27% més massiu que Plutó però més petit (2.326 quilòmetres). La seva distància al Sol es de 30 UA i la seva poca lluminositat des de +13+15, el van fer difícilment detectable. Comenta les característiques de Caront (un món de gel) amb sincronització amb Plutó i les demés llunes de Plutó. Comenta que tot en Plutó és misteriós i diu que cap sonda l'ha visitat abans (ni les Voyager ni les Pioneer) i que tot són elucubracions fruit de models matemàtics. És la sonda New Horizons, llançada el 2006, la que posa rumb a un nou món ajudat per l'òrbita de Júpiter, doncs l'empenta de Júpiter de 14.000 quilòmetres/hora el febrer 2007, New Horizons es va estalviar tres anys de viatge i va prendre fantàstiques fotos de la Gran Taca de Júpiter des de 21 milions de quilòmetres. Una dada curiosa és que en la sonda New Horizons i viatgen les cendres del descobridor de Plutó: Clyde Tombaugh, a més de científics. Es preveu que el Juliol d'enguany, quan New Horizons arribi a plutó serà de nit a l'hemisferi sud, però Caront il·luminarà el Planeta en una increïble nit de Lluna Plena.

Carme Mas-AASCV


2 de JUNY 2015
"LA RECERCA I EL DESCOBRIMENT DEL BOSÓ DE HIGGS"
CONFERÈNCIA
Dra. IMMA RIU
IFAE - INVESTIGADORA EN EL CERN (Ginebre)

Comença la conferència amb un interrogant: Què sabem del nostre Univers?. Durant les últimes dues dècades estudis cosmològics han demostrar que la matèria ordinària només contribueix en un 4% de la massa del l'Univers i s'ha de tenir en compte, també, la matèria fosca: una forma exòtica de matèria -comenta la Dra. Rius - que juga un paper fonamental en la formació i evolució de les galàxies i explica l'efecte gravitatori i se centre, també, en l'energia fosca dient que és una forma exòtica d'energia que està present a l'Univers i exerceix una força gravitatòria negativa accelerant la l'expansió de l'Univers. Per poder entendre la gran complexitat cal -diu- entendre la matèria ordinària i els principis de totes les coses són els àtoms o el buit i les propietats químiques de la matèria estan determinades per tipus d'àtoms (elementals) que la composen i posa una transparència de la classificació dels elements en famílies segons el seu comportament químic. Explica els Quarks i Leptons dient que protons i neutrons estan formats per tres quarks de dos tipus. Altres partícules (mesons) estan formats per un quark i un antiquark. En materials radioactius, el neutró es desintegra en un protó, un electró i una nova partícula neutra que interacciona molt feblement amb la matèria: el neutrí. Explica que l'electró i el neutrí són leptons. Comenta que els quarks i els leptons formen la matèria ordinària. No tenen estructura interna, ni dimensions, són com un punt geomètric. Es caracteritzen per: massa, càrrega elèctrica (i altres tipus), spin. Es regeixen per les lleis de la relativitat especial i la Mecànica Quàntica. Comenta la interacció nuclear feble present en les desintegracions radioactives, en la fusió nuclear a les estrelles i a nivell subatòmic es redueix a l'intercanvi de bossons W/Z. Pel que fa la interacció electromagnètica està present en tota la nostra tecnologia/química i a nivell subatòmic es redueix a l'intercanvi de fotons entre partícules amb càrrega elèctrica. La interacció nuclear forta diu que garanteix l'estabilitat del nucli atòmic i a nivell subatòmic es redueix a l'intercanvi de gluons. Explica també el Model Estàndard. Dit tot això, que resumit, entra explicant les col·lisions de partícules elementals en què una partícula s'aniquila amb la seva antipartícula. Pel que fa els col·lisionadors de partícules, el que fan: feixos de partícules carregades giren en sentits oposats en trajectòries separades i en alguns punts col·lisionen (imants, cavitats de ràdio-freqüència, positrons) i entra per explicar el col·lisionador del Cern de Ginebre amb transparències explicant què és un accelerador de partícules amb una transparència mòbil que es veu què fa el gran col·lisionador d'hadrons Large Hadron Collider (LHC): col·lisions protó-protó a una energia de fins a 8 TeV i a 99.999999 de la velocitat de la llum, com paquets de protons que es creuen 1000 milions de vegades cada segon. Explica de quina manera i com es pot aconseguir una gran energia i ensenya els quatre punts de col·lisió per entrar a comentar els resultats recents de propietats del bossó de Higgs i s'ha buscat si el Higgs es desintegra a partícules no detectables. El fet és que el Cern ha aconseguit col·lisions de protons amb una energia rècord i que els bossons de Higgs dura mil·lèsimes de segons però s'ha trobat el Higgs tal com prevenia la teoria, s'han mesurat les seves propietats i de moment no ha hi indicis de discrepància; és el que dona massa a totes les partícules; explica com es descobreix una nova partícula i que trobar el bossó de Higgs és molt difícil, és com buscar una agulla en un paller, molts successos s'assemblen al bossó de Higgs però no ho són. Explica el detector ATLAS de 7000 tones i com funciona per dins i hi col·laboren 38 països, amb un total de 3000 científics i 178 Institucions entre els quals, IFAE on la Dra. Rius hi treballa com investigadora del Higgs.

Carme Mas-AASCV

MAIG 2015

28 de MAIG 2015
"FOTONS, ELS QUANTA D'ENERGIA I ALBERT EINSTEIN"
CONFERÈNCIA
Dra. SÒNIA FERNÁNEZ-VIDAL
Docent i Investigadora de la UAB -sòcia Entitat

Ha començant explicant que l'edat i el tamany del Cosmos estan inscrits amb la llum. segons ella, tots estem més interrelacionats del que ens pensem, ja que absolutament totes les partícules de les quals estem formats van sorgir en el "Big Bang", el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició quan es va crear l' univers, per tant, estem interrelacionats des d'aquell mateix moment. "si sabem que les coses no estan tan definides, que tot no ha de ser de la mateixa manera, que la nostra influència en l'univers pot ser molt més forta de la que ens pensem, aquest coneixement pot empènyer també a tenir una manera diferent de pensar i de reaccionar davant moltes situacions quotidianes. Segueix amb una frase de Carl Sagan: " Som el mitjà per a que el Cosmos es conegui a sí mateix" i explica de quina manera la llum pot ser emesa: La llum visible és una fracció de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona. Explica altres formes de radiació, que s'identifiquen amb les ones electromagnètiques, són les microones i les de radiodifusió que passen a través de l'atmosfera. La llum es desplaça a una velocitat de 300.000 km/segon, superant la velocitat del so. Comenta la velocitat de la llum fixa un límit absolut de velocitat segons la qual la matèria i la informació no poden viatjar més ràpid. Si la informació superés la velocitat de la llum, abans de ser enviada ja seria rebuda, cosa impossible. Res no pot viatjar més ràpid que la velocitat de la llum, una velocitat que no varia ni pel color, ni per la intensitat o la direcció del moviment. Segons la teoria de la relativitat especial d'Einstein, la velocitat de la llum connecta l'espai i el temps en una sola estructura: espaitemps. Gràcies a la llum tenim la possibilitat de mesurar distàncies i determinar el que existeix i el que no existeix. Els físics descomponen la llum en partícules anomenades fotons. Acaba comentant abastament els "forats negres" i dient que veure no és el mateix que creure. Els nostres sentits poden enganyar-nos.

Carme Mas-AASCV


26 de MAIG 2015
"DIAGNÒSTIC DEL FEIX D'ELECTRONS ALS SINCROTRONS"
CONFERÈNCIA
Dra. LAURA TORINO
SINCROTRÓ ALBA

Una conferència sobre el Sincrotró i els acceleradors de partícules, comentant que hi ha més de 30.000 d'acceleradors de partícules en el món. En destaca LHC , SLAC, ALBA que investiga de forma multidisciplinària les propietats de la matèria. Explica el mecanisme i la organització d'ALBA i comenta els processos que s'han de fer perquè funcioni tot sincronitzat, com també la importància de l'aigua que s'ha de mantenir en una temperatura estable de moltíssim graus i això en tots la comunitat d'acceleradors per tal que els electrons no es perdin i puguin servir per investigar el feix de llum del sincrotró. Hi ha un part en què comenta els inconvenients tècnics i les avantatges, desglossant cadascuna de les parts. En conclusió els acceleradors són màquines grans i complexes que utilitzen la llum i acaba explicant què hi ha en comú entre l'Astronomia i els acceleradors.

Carme Mas-AASCV


21 de MAIG 2015
"La LLUM COM ONA i PARTÍCULA: ALBERT EINSTEIN i MAX PLANCK"
CONFERÈNCIA
Dr. EMILI ELIZALDE - soci Honorífic assessor científic de l'Entitat
Professor d'Investigació del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai-IEEC.
Professor Honoris Causa per la Universitat TSPU de Tomsk (Rússia)
Medalla d'Or de la mateixa Universitat
Anomenat Most Valued Reviewer per la prestigiosa revistaAnnals of Physics (l'editor de la qual és Frank Wilczek,
Premi Nobel de Física

Comença la conferència amb un guió molt clar: Què és la Llum? i considera que la definició que diu que la llum és com una ona electromagnètica, el Dr. Elizalde ho corregeix dient que la Llum està formada per fotons (petites partícules d'energia) i considera que tampoc es a la vegada ona i partícula sense massa perquè resulta que les partícules amb massa i les molècules petites i no tan petites, també tenen propietats ondulatòries. Segueix el guió amb la radiació de cos negre (Planck), fantàstica explicació que avui hem entès; l'efecte fotoelèctric (Einstein). Passa a explicar el Forats Negres amb els postulats de Hawking i set més científics i de quina manera la informació es perd. Transparències sobre la llum=ona, refracció. Excel·lent explicació del cos negre, de quina manera reben la llum i no l'emeten (radicació de cos negre) comentant que la raciació de fon és un gran cos negre; interferències de les molècules; evaporació dels forats negres (Hawking), tot forat negre té una temperatura i una entropia finites i no nul·les. La radiació de Hawking - comenta - emesa per un forat negre seria l'emissió d'un cos negre més perfecte coneguda. Els forats negres microscòpics emeten molta més radiació i desapareixeria molt ràpidament. El CERN podria crear forats negres microscòpics. Una conferència impecable, extraordinària, difícil de poder exposar tota la trajectòria dunes explicacions tan coherents i tan ben construït el tema amb un encert precís posant èmfasi en cadascuna de les transparències elaborades amb cura científica pròpies d'un gran expert.

Carme Mas-AASCV


19 de MAIG 2015
"LA LLUM I LA LLUMINOSITAT DELS COMETES"
CONFERÈNCIA
Sr. RAMON NAVES
Divulgador científic
OBS. MONTCABRER MPC 213
MPC és responsable de la designació de cossos menors del Sistema Solar.

Hem entès finalment que els cometes són blocs de gel bruts i negres. Comenta que els homes primitius ja coneixien els cometes. Defineix els cometes com cossos sòlids compostos de materials que es sublimen als voltants del Sol i desenvolupen una atmosfera que envolta el nucli, anomenada coma. Aquesta coma està formada per gas i pols; a mesura que el cometa s'apropa al Sol, el vent solar pentina la coma i genera la cua o cabellera característica. La cua està formada per pols i gas, de la coma, ionitzats. Parla de cometes trencats. Els més brillants es veuen molt bé i no s'assemblen a cal altre objecte del cel. Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera. Això - diu en Naves - els fa atractius i els envolta de màgia i misteri, però no són ni una cosa ni l'altre, simplement roques galades molt fràgils i de formes irregulars, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats. Comenta que, en general, l'òrbita dels cometes és molt més allargada que la dels planetes. Quan un cometa s'acosta al Sol i s'escalfa, els gasos s'evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es tornen allunyar, es refreden, els gasos i es gelen i la cua desapareix. En cada passada perd matèria. Finalment, només queda el nucli rocós. Molts astrònoms creuen que hi ha asteroides que són nuclis pelats de cometes. Hi ha cometes amb períodes orbitals curts i, d'altres, amb períodes llargs. Diu en Naves que n'hi ha que no superen mai l'òrbita de Júpiter i d'altres que s'allunyen molt, fins que abandonen el Sistema Solar i ja no tornen, segurament que se'n van més enllà del núvol d'Oort (mai vist però que el donen per suposat). Ha anomenat quisables cometes Churyumov-Gerasimenko. Explica el cinturó de Kuiper amb una transparència fantàstica i comenta que és una àrea del Sistema Solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú fins al Sol. Àrea que conté centenars de milers de cossos celestes i juntament amb el núvol d'Oort (posa una transparència fantàstica), formen el grup dels objectes transneptunians. Al seu entorn - comenta - els objectes de Kuiper es divideixen en diversos grups, principalment els troians.

Carme Mas-AASCV


14 de MAIG 2015
"VIATGANT EN EL TEMPS CAP AL BIG BANG"
CONFERÈNCIA
Sr. JOAN A. CATALÀ AMIGÓ
soci Entitat
Divulgador científic
màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat Internacional de València

Conferència versada sobre la llum explicant en primer lloc l'espectre de la llum. La llum visible és una fracció de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona. Altres formes de radiació, que s'identifiquen amb les ones electromagnètiques, són les microones i les de radiodifusió que passen a través de l'atmosfera. Comenta que lallum es desplaça a una velocitat de 300.000 km/segon, superant la velocitat del so. La velocitat de la llum fixa un límit absolut de velocitat segons la qual la matèria i la informació no poden viatjar més ràpid. Si la informació superés la velocitat de la llum, abans de ser enviada ja seria rebuda, cosa impossible. Res no pot viatjar més ràpid que la velocitat de la llum, una velocitat que no varia ni pel color, ni per la intensitat o la direcció del moviment. Segons la teoria de la relativitat especial d'Einstein, la velocitat de la llum connecta l'espai i el temps en una sola estructura: espaitemps. Gràcies a la llum tenim la possibilitat de mesurar distàncies i determinar el que existeix i el que no existeix. Els físics descomponen la llum en partícules anomenades fotons. Pas a pas, anem entrant al temps còsmic a partir de fa 67 minuts fina arribar al 13.400 milions d'anys i això mostrant transparències de cadascun dels milions d'anys amb cossos celestes inclosos. Arribem a la Radiació còmica de Fons o Fons de Microones, "la WMAP" ens ha dona l'edat de l'univers amb exactitud mesurant el ressò del BIG BANG. Les dades revelen que l'univers va tenir el seu inici en una explosió còsmica que es va produir fa 13.700 milions d'anys

Carme Mas-AASCV


7 de MAIG 2015
"REFREDAMENT I ATRAPAMENT D'ÀTOMS AMB LLUM "
CONFERÈNCIA
Dra. VERÒNICA AHUFINGER
Vice-Degana de la Facultat de Ciències - UAB

Una conferència molt didàctic i científica que s'ha pogut seguir molt bé. Una Introducció per explicar la força de pressió de la radiació, tenint en compte el refredament dels àtoms i Bose-Einstein pel que fa el làser d'àtoms. Ha seguit amb la força dipolar (cristalls d'àtoms - guies d'ona i separadors de feix - miralls comentat si és possible crear un mirall per àtoms, aleshores seria anar a l'òptica atòmica). Ha comentat que la llum pot fer dos tipus de força sobre els àtoms: força de pressió de radiació (refredar àtoms amb llum) i força dipolar (atrapar els àtoms amb llum), en definitiva, manipular àtoms amb llum. Ha comentat, també, Reflexió i Refracció. Entra en l'apartat "dualitat ona-partícula" i de quina manera la força de pressió de radiació la llum pot transferir moment lineal i pot reduir la temperatura dels àtoms, considerant que des d'un punt de vista microscòpic, la temperatura és una mesura de l'energia cinètica associada al moviment aleatori de les partícules que componen el sistema. Ha fet, també, una valoració de la física clàssica i la mecànica quàntica, entrant en postulats per explicar el model de Rutherford: electrons en òrbites discretes, l'electró que es trobi en alguna d'aquestes òrbites , tot i està accelerat, no emet raciació i finalment, la radiació s'emet o s'absorbeix en forma de quantum d'energia al passar l'electró d'un estat estacionari (estable) a un altre. Ha explicat , també, el model atòmic de Bohr (1913): postulats per explicar el model de Rutherford.

Carme Mas-AASCV

5 de MAIG 2015
"QUÈ ÉS UN SINCROTRÓ I COM FUNCIONA"
CONFERÈNCIA
Dr. JOSEP CAMPMANY
SINCROTRÓ ALBA

Què és i per què serveix un Sincrotró?. Així comença la conferència i divideix amb tres apartats l'explicació: 1. Com funciona i com s'utilitza un sincrotró, 2. Requeriments tècnics de la Infraestructura i 3. Encaix del sincrotró al territori. Un sincrotró - explica - és una fàbrica de llum de RAIGS -X per poder investigar materials: per conèixer de què estan fets, per saber com està fet un material i esbrinar com funciona un material. Quan investiguem - diu - ens trobem amb problemes per exemple, material en forma de mostres molt petites, o material molt dens, també massa lleuger o bé materials sotmesos a processos de canvis. Aleshores, moltes recerques necessiten raigs X "especials" és a dir, raigs x fabricats en el sincrotró que siguin extremadament fins i que siguin raigs x amb molta energia i polaritzats. El per què serveix un sincrotró ho explica dient: a) Generació de Raig X = accelerador de partícules (sincrotró) i b) realització d'experiments on es necessiten línies de llum. Avui el Sincrotró compta amb 181 persones amb plantilla i 350 grups d'usuaris, tenint també en compte que hi ha una divisió de científics i una divisió de suport i posa una transparència amb tot l'STAFT del Sincrotró. Comenta les peticions d'usuaris estrangers des del 2012 al 2015, unes peticions molt elevades I avaluades per un comitè internacional aliè a ALBA. És a dir que el SINCROTRÓ està al món i és molt operatiu perquè la llum de sincrotró és una propietat de la natura, és a dir, quan una partícula carregada s'accelera o es frena, emet radiació i explica utilitzant una transparència de quina manera funciona la llum emesa, i com s'utilitza aquesta llum, deduïda teòricament l'any 1990, experimentada el 1947. Comenta la interacció de llum amb la matèria per arribar al feix de llum sincrotró gairebé a la velocitat de la llum. Va acabant la conferència explicant els requeriments tècnics de la infraestructura i la construcció molt complexa del Sincrotró. Resumint: Gran complexitat tècnica més requeriments d'estabilitat (temperatura, vibracions, estabilitat), requeriments de consum i l'entorn (accessibilitat). Acaba amb un anàlisi cost-benefici.

Carme Mas-AASCV

ABRIL 2015

30 d'ABRIL 2015
"MIRANT ELS ÀTOMS AMB LLUM DE LÀSER"
CONFERÈNCIA
Dr. GASPAR ORRIOLS

UAB-GRUP ÒPTICA

Explica un experiment concret on tots els fenòmens que s'estudien s'observen. Comenta la interacció entre radiació i matèria i la utilitat del làser passant per comentar la ressonància magnètica induïda pel camp de radiofreqüència, la orientació dels àtoms per bombeig òptic, l'àtom de Sodi i els moments angulars de càrregues elèctriques que originen moments magnètics. Explica el seu experiment quan va fer la tesi doctoral a Itàlia marcant la traça del feix làser, la polarització circular i la necessitat del camp magnètic, arribant cap a la polarització a partir de la polarització de l'eix òptic. Exposa un amplificador de làmina líquida per explicar el làser d'argó. Importants els estats estacionaris de l'electró de valència i el làser de Rodamina 6G i la polarització circular amb làmina de retard.

Carme Mas-AASCV


16 d'ABRIL 2015
"EL COLOR DE LES ESTRELLES"
CONFERÈNCIA
Dra. CARME JORDI NEBOT
UB - IEEC - ICCUB

Comença explicant magnitud aparent (quantitat de llum ( energia ) que es rep de l'estella) i magnitud absoluta (la brillantor d'una estrella proporcional al logaritme de la seva lluminositat). Exposa i explica una Taula dels estels més brillants ordenada per distàncies/magnitud aparent/ absoluta/classificació espectral. Comenta les diverses temperatures de les estrelles (estel blau més calent i estel vermell més fred). Segueix amb les dades de l'espai segons els satèl·lits artificials (Rajos Gamma, Rajos X, Rajos UVA = fotons que no arriben arran de terra) comentant que l'atmosfera no deixa passar totes les longituds d'ona i explica quines ones arriben: Infrarojos, Radars, FM, TV, OM. Explica la lluminositat: l'energia total que produeix un estel en un segon. Planteja: Quina és la lluminositat d'una estrella que és el doble de gran que el Sol, però té la mateixa temperatura de la superfície? Quina és la lluminositat d'una estrella que és la meitat de gran que el sol i el doble de calent?. Passa a comentar diferents tipus espectrals amb una transparència; els espectres dels estels difereixen entre si depenent de la temperatura i la composició. El sistema utilitzat pels astrònoms d'avui compta amb set categories, cadascuna de les quals està associada amb una temperatura. De més calenta a la més freda aquestes categories són O, B, A, F, G, K, i M. Aquestes categories són cadascun dividit en 10 subclasses numerats, de manera que un astrònom podria parlar d'una estrella A7 o un estel de M3. El sol és una estrella G2. Segueix amb: Lluminositat i Temperatura: les línies espectrals no són l'única cosa que canvia amb la temperatura. La lluminositat d'una estrella augmenta dràsticament amb l'augment de la temperatura. Canvis globals de color de l'estrella: estrelles fredes tenen un color vermellós mentre que les estrelles més calentes apareixen de color blau. Mentre espectres continus tenen la llum en totes les longituds d'ona de la intensitat de brillantor real o - la quantitat d'energia emesa - en cada longitud d'ona és una funció de la temperatura. Per a cada temperatura hi ha una longitud d'ona pic on la intensitat és més gran. El Sol és una estrella G2 amb una temperatura de 5780 K. Així que el color del Sol és de color blanc amb un tint vermell. Però aquest és el color que es veu en l'espai exterior, a la terra hem de mirar al Sol a través de quilòmetres de l'atmosfera. Les partícules en l'atmosfera dispersen la llum solar ila quantitat de la dispersió depèn de la longitud d'ona de la llum. Per al tipus de dispersió que té lloc a l'atmosfera, la llum blava es dispersa molt més que la llum vermella. Això fa que el cel es vegi blau, però també fa que el Sol apareix més groc o vermell, depenent de les condicions atmosfèriques. L'efecte és especialment pronunciat quan el Sol està baix en el cel i la seva llum ha de passar a través de més de l'atmosfera. Diu que hi ha estrelles per a tots els gustos i les estrelles també canvien, com la vida de les persones, no són sempre iguals: les blaves són joves i les vermelles molt fredes. Dos elements fonamentals: Hidrogen i Heli i explica les reaccions nuclears i el naixement del Sol, una estrella que s'inflarà, es refredarà i es tornarà més vermella; explica que l'espai està ple de pols i l'estrella al passar per aquesta pols, canvia de colors enrogint-se doncs li treu el color blau i és quan es veuen més dèbils i també depèn de la longitud d'ona (dels fotons-llum. Exposa la Galàxia M104 molt semblant a la nostra galàxia, comenta les similituds.

Carme Mas-AASCV


13 d'ABRIL 2015
XERRADA BOMBAI TO BARCELONA
Amin Sheikh


Amin ha explicat la seva història personal però qui ha parlat ha estat el seu cor. Una vida plena de força, coratge, optimisme, esperança i il·lusió. Ahir un nen que sobrevivia pels carrer de Bombai fins que el van acollir a un orfenat per infants sense llar. Avui, un home amb un somriure feliç, ofereix una oportunitat laboral a joves de Bombai que es troben en la situació en què ell va haver de patir. Ajuda treballant i fen conferències per explicar que la solidaritat i l'encant d'una persona neta de cor pot fer molt pels nens i nenes que estan en situacions de vertader risc d'exclusió i amb risc de morir de gana. La seva història és commovedora i a la vegada omple de força.

Carme Mas-AASCV


9 d'ABRIL 2015
"RADIACIÓ CÒSMICA DE FONS"
CONFERÈNCIA
Dr. PABLO FOSALBA
IEEC - CSIC

Comença amb un resum de la "Radiació Còsmica de Fons". Un resum meravellós de l'Univers a través de la Radiació Còsmica de Fons; s'ha entès perfectament l'exposició basant-se en la RCF i en particular en la quantitat de dades de gran qualitat en què avui es disposa; mostra una exposició de galàxies en color, la seva distribució i com es mostren des de diferents línies de vista de visió; una xarxa còsmica, un dibuix de les galàxies en el cel i explica de quina manera la cosmologia, avui en dia, està fen grans avenços considerant que és un gran moment excitant pels avenços teòrics impulsats per les observacions. Parla dels fotons que procedeixen del moment primordial amb informació. Comenta què sabem de l'Univers? i centre el principi cosmològic com a primer punt i diu que l'univers és homogeni i és isòtrop, i ho explica fen una descripció en termes de la Radiació Còsmica de Fons, tot i que no és tan homogeni com es pensa, ara bé, a gran escala és homogeni i és isòtrop perquè les temperatures dels fotons són les mateixes en tots els punts. Comenta també la polarització de la RCF. L'altre principi important, explica que l'Univers està en expansió constant observant les galàxies que s'estan allunyant de nosaltres. Comenta, sense entrar-hi, la Constant Cosmològica d'Einstein. Segueix amb el concepte d'expansió que va començar en un moment inicial: el Big Bang. I..què hi ha dins de l'Univers?, així planteja l'interrogant: de què està fet l'Univers? i diu que està fet de matèria ordinària (barions), és a dir, del que estan fets els planetes, els estels, també hi ha hidrogen i explica els tants per cents de matèria fosca i energia fosca que no és llum, tampoc és matèria, però accelera l'expansió de l'Univers, tot i que no sabem què és, comenta que en canvi, sí que sabem alguna cosa de l'Univers visible.Defineix la RCF com informació única per comprendre l'Univers i és una radiació de microones, és la llum més antiga de l'Univers i ens mostra els processos de l'Univers en el seu començament. Comenta l'espectre del cos negre i que la RCF és un cos negre que ens dona moltíssima informació. Es pregunta si és un Univers pla, obert, tancat?. Considera que és un Univers pla.

Carme Mas-AASCV

MARÇ 2015

24 de Març 2015
"EINSTEIN, 100 ANYS GRAVITANT"
CONFERÈNCIA
Dr. ORIOL PUJOLÀS BOIX
soci Entitat
IFAE - UAB

Comença explicant les 4 forces fonamentals: gravitatòria, electromagnètica, nuclear feble, nuclear forta, comentat d'una manera que s'ha entès molt bé. Segueix amb una transparència per explicar els efectes d'electromagnetisme i la seva repulsió, seguint amb la gravitació (atracció). Comenta abastament les forces elementals primàries (atracció/repulsió) i com actuen mitjançant la gravitació i l'electromagnetisme fen una comparació entre amor/odi i un intercanvi de so, imatge i fins i tot WhatsApp. Considera que les forces fonamentals són entitats dinàmiques i passa a comentar els camps de força: línies de camp (gravetat/electromagnetisme) dient que són camps d'abast llarg (de massa = 0). Poc a poc, va centrant-se en la Relativitat General explica-t'ho a través de transparències molt complertes i pedagògiques (principi d'equivalència - geometria de les superfícies corbes - temps corbat - ones d'espai temps - forats negres). S'estén en el temps corbat (dilatació temporal - viatgem a través del temps (diu que no està permès) - aplicacions tecnològiques (GPS). Entra a parlar de les famoses ones gravitatòries (diu que molt aviat sortiran a les notícies), i què passa quan passa una ona gravitatòria, considera que ben aviat les detectarem i començarà una nova manera d'estudiar i d'investigar l'astronomia amb múltiples missatgers i canals ( llum - neutrins -ones gravitatòries) que faran possible una altra manera d'entendre el que avui encara no sabem. Explica els "forats negres" amb una imatge de la pel·lícula Interestelar molt adient, afirmant que els "forats negres" existeixen tot i que avui encara generen debats com per exemple, el problema de la informació que ell anomena: comptabilitat quàntica. Reflexiona sobre dos grans paradigmes del segle XXI: Física de Partícules i Relativitat General, incorporant noves idees: la gravetat massiva i les dimensions extres, considerant que són possibles tot i que fins fa poc es pensava que no ho eren. Acaba la conferència amb una transparència anomenada LLIÇONS preguntant-se que tenim tota mena de versions sobre l'electromagnetisme però no de gravetat i és pregunta: Com és..? És la gravetat realment de llarg abast?. Considera que venen grans moments per la gravitació, noves aplicacions.

Carme Mas-AASCV


19 de Març 2015
"INTRODUCCIÓ A LA RELATIVITAT ESPECIAL"
CONFERÈNCIA
soci Entitat
Sr. ANDREU VALLS
UPC

Conferència divulgativa sobre la Relativitat centrant-se en la sincronització espai-temps. Hi ha una llarga referència a la sincronització rellotges d'un sistema de referències en moviment, resultats negatius de Michelson-Morley i el ponent passa unes transparències per tal d'entendre a Michelson-Morley; comenta que hi ha un temps per a cada sistema inercial. Considera que cada sistema de referència té el seu propi joc de rellotges sincronitzats. Explica l'espai-temps i posant d'exemple un rellotge de llum comparant amb l'efecte Doppler per tal de trobar la unitat de temps exposant dues solucions, acabant considerant que el temps passa més lentament des d'un punt de vista estacionari.

Carme Mas-AASCV


17 de Març 2015
"LUZ SOBRE NUESTRO MEDITERRÁNEO:
LOS PROBLEMAS COMPARTIDOS"
CONFERÈNCIA
Dr. RAFAEL RODRÍGUEZ
IDAEA-CSIC

Comença amb la història recent explicant que des dels antics ja hi havia intercanvis comercials utilitzant el mar Mediterrani, funcionant, fonamentalment, els pirates de les costes per fer intercanvis d'aliments i altres productes. Segueix explicant les relacions de dependència comercial entre diferents països del sud de la mediterrània en contraposició amb els països del nord, aconseguint una estructura militar, una espècie d'acord entre els països del sud per protegir-se dels possibles atacs. Tot seguit explica la "història d'avui" repassant els conflictes i posant èmfasi en els problemes estructurals del sud des d'un punt de vista històric-polític-social-ideològic, com també la crisi demogràfica i els pocs recursos, provocant tensió social, afegint 'hi la falta d'estudis. Parla dels sistemes autoritaris i repassa l'agenda compartida des de l'any 2008 que consisteix en una espècie d'unió dels països de la mediterrània, un programa conjunt per treballar els desafiaments de la immigració. De la immigració en fa com dos blocs: els càlculs de la Unió Europea i el càlcul del països veïns del sud i l'est del la mediterrània i comenta que s'arribarà a l'any 2030 a una població activa de 550 milions de persones, la qual cosa comportarà un desafiament demogràfic que afectarà a tothom, a tots als països de la conca mediterrània. Acaba amb una transparència que titula NEXUS que vol dir: aigua-energia-aliments, concepte que engloba la interdependència entre l'ús i gestió d'aquest tres recursos i la necessitat de tenir en compte els problemes que sorgiran a part del malmès ecosistema. Acaba plantejant actuacions enfront la crisi de recursos que patirem tenint en compte la gran quantitat de mercuri i cocaïna que pateix el mar Mediterrani, sense oblidar de dir que la conca mediterrània és una de les regions del món que patirà les conseqüències del canvi climàtic amb una progressiva desertització. Ha qualificat l'escenari insostenible i dient que la cooperació interregional és una prioritat.

Carme Mas-AASCV


16 de Març 2015
La Unió Astronómica Internacional ja té el video de l'any de la llum
subtitulat al castellà

http://www.iau.org/public/videos/detail/cosmic_es/

Carme Jordi Nebot


14 de Març 2015
L'AASCV apropa les ciències de la llum amb activitats per a tots els públics

L'Associació Astronòmica Sant Cugat - Valldoreix (AASCV) ha apropat aquest dissabte les ciències de la llum amb una jornada plena d'activitats per a tots els públics. La iniciativa, que ha commemorat l'Any Internacional de la Llum, ha inclòs conferències científiques d'investigadors i catedràtics nacionals i internacionals, però també propostes infantils, exposició, explicació cel profund amb imatges Dr. Carme Jordi Nebot i concert arpa làse (ICFO)

Núria Juanico


12 de Març 2015
"APLICACIONS ACTUALS DEL LÀSER"
CONFERÈNCIA
soci Entitat
Dr. RAMON VILASECA
UPC

Comença la conferència amb una Introducció històrica sobre el làser citant a Einstein quan en 1917 va treballar amb microones intentant el làser que gairebé aconsegueix però va ser EE.UU on es va construir el primer làser. Continua la conferència explicant l'estructura atòmica del làser i moltes aplicacions científiques i tecnològiques citant ICFO que desenvolupa la fotònica i aplicacions en la medicina. Comenta espectrografia, dispositius electrònics i comunicació en fibra òptica o sigui que el làser té grans dimensions que supera el límit que tenen el microscopis electrònics . Importància de la llum làser explicant de quina manera s'utilitza: infraroig ultraviolats, demostrant que la freqüència de la llum làser és molt alta. La mecànica quàntica hi juga un paper important pel que fa la amplificació de la llum de làser per la diferència d'energies de la llum, comentant la utilització làser en medicina sobretot pel que fa en poder comprendre la malaltia i atacar-la abans que es desenvolupi, la qual cosa farà que la ciència de la salut sigui molt diferent d'aquí uns anys gràcies a les aplicacions de la llum làser, com també en les industries i tecnologies de l'espai.

Carme Mas-AASCV


5 de Març 2015
"EINSTEIN ENTRE LA LLUM I LA MATÈRIA"
CONFERÈNCIA
soci Honorífic Entitat
Dr. DAVDI JOU
UAB

Parla, bàsicament, del recorregut intel·lectual d'Einstein basant-se en una sèrie de treballs: el que més li interessava a Einstein en la carrera de la física era l'electromagnetisme (part de l'electricitat que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.) basat en les teories de Maxwell , la termodinàmica i la teoria cinètica de vols, en realitat són les seves fonts d'inspiració durant els primers 10 anys de la seva obra. En les seves memòries recorda la gran impressió que li va fer la termodinàmica clàssica, la única teoria física d'abast universal que mai serà superada, segons el Dr. Jou; tot seguit fa una breu explicació de com estava la física a l'any 1900 i explica que, hi ha tota una sèrie de físics que creuen que la física estava apunt d'haver completat els seus objectius, trobant unes lleis bàsiques essencials; hi ha doncs una sensació d'optimisme en el 1900 i explica el per què d'aquest optimisme basant-se en la unificació de l'electricitat i el magnetisme que ens porta a unes zones electromagnètiques que van a una velocitat de la llum, cosa que fa pensar que la llum tant en l'aire, com en el buit, com en l'aigua, es d'un tipus electromagnètic unificant així l'electromagnetisme i l'òptica. Continua amb la termodinàmica i la teoria cinètica. Una dels problemes que ocupen a Einstein es de si existeixen o no els àtoms i, segon problema, l'efecte de la Terra sobre la llum, en tercer lloc el problema de la calor, radiació de l'efecte de cos negra. Einstein comença a treballar en la termodinàmica, per trobar l'equilibri tèrmic. Després treballa sobre l'increment de l'energia i anys més tard s'interessa per la física quàntica per poder demostrar que els àtoms existien, doncs des del grecs els àtoms eren un invent teòric, filosòfic; Demòcrit, filòsof presocràtic grec, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar "àtoms", definit així per trobar una cosa sobre la realitat. Acaba la conferència explicant amb pps tot el recorregut intel·lectual d'Einstein.

Carme Mas-AASCV

FEBRER 2015

26 febrer 2015
"EINSTEIN: LA PERSONA DARRERA EL MITE"
CONFERÈNCIA
Dr. JESÚS Mª GALECH
soci Entitat
UAB

Einstein ciència i personalitaat.
La relació que va tenir Einstein amb la ciència, la societat i els mitjans de comunicació massius. Cometaris sobre circumstàncies històriques sobre Einstein, com per exemple, quan comença a ser personatge públic, és a dir, el dia que es va fer famós, que arriba a la fama, és el 7 de novembre de 1919, és el dia en què surt anunciat a la premsa, la comprovació experimental de la Teoria General de la Relativitat; abans però, el 1905 escriu una sèrie d'article sobre l'efecte fotoelèctric; un altre article sobre igualtat entre energia i massa, i molts més durant el 1905 sobre tot, escriu sobre la Teoria Especial de la Relativitat; 1915 acaba Teoria General de la Relativitat. El conferenciant explica amb gràfics el desviament de la llum segons va predir Einstein, deformacions de l'espia temps. Era un físic molt conegut dins de la comunitat científica però el seu perfil públic era baix. Ningú el coneixia. Einstein estava preocupat pel fet que no se'l coneix fora de la comunitat científica, comença a viatjar moltíssim i fer-se notar a través de conferències i trobades amb polítics, havent de donar explicacions a través d'entrevistes, articles i demés. Comença l'Einstein mediàtic. Diversos titulars de premsa on surt el científic fent-te'l servir de reclam publicitari utilitzant el vocable "relativitat" i deformant el seu físic adaptant-lo segons la publicitat del producte. Va venir a Barcelona i a Sant Cugat però no hi cap fotografia de la seva visita a Sant Cugat, sols la de Barcelona que el Dr. Galech posa en pantalla.

Carme Mas-AASCV


24 febrer 2015
"LLUMS I OMBRES SOBRE LES MONARQUIES"
CONFERÈNCIA
Sr. FRANCESC CAROL
soci Entitat
Professor associat de Museu Egipci de Barcelona

Repassant la història des dels romans fins arribar a les monarquies europees del segle XX i XXI. Donant sempre compta dels orígens de cadascuna i definint els vocables des d'un punt de vista etimològic per saber, exactament, el sentit que implica el significat del vocable més antic i també els actuals. Ens hem assabentat què significa "monarquia", d'on surt el seu origen primari i que hem d'entendre per tal de no confondre'ns. Una lliçó d'història molt metodològica amb mapes i pps molt adients per tal de poder seguir, fil per randa, tota l'explicació que ha estat una vertadera joia de ciència, aconseguint trametre uns continguts fidels al bon saber.

Carme Mas-AASCV


19 febrer 2015
"LLUM PER LA NANOMEDICINA"
CONFERÈNCIA
Dr. LLUÍS TORNER
ICFO

L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) centre de recerca especialitzat en fotònica, la ciència que estudia la llum. l'Institut comptarà amb més de 300 investigadors. El Dr. Lluús Torner va explicar que l'Institut té com a objectiu la recerca, la docència i l'impuls del sector industrial en l'àmbit de les ciències de la llum i de totes les disciplines en què la fotònica tingui incidència, com ara les nanotecnologies òptiques, les tecnologies de la informació, la biotecnologia, les ciències de la salut i de la vida, les tecnologies de la informació quàntica i els sistemes làser. Duu a terme recerca puntera en aquests camps i forma científics i tecnòlegs especialitzats en aquests camps científics. L'ICFO col·labora amb centres de recerca líders, universitats, hospitals i un seguit d'empreses privades d'àmbit local i d'arreu del món. Així doncs, l'ICFO realitza recerca en diferents camps de les ciències fotòniques, incloent-hi la informació quàntica, dispositius nanofotònics, detecció remota, comunicacions òptiques, optoelectrònica, biofotònica i òptica biomèdica. Va posar molts exemples de Nanomedicina i futures innovacions que incidiran en benefici de la salut.

Carme Mas-AASCV

12 febrer 2015
"ELS GRANS PROBLEMES DE LA FÍSICA DE PARTÍCULES"
CONFERÈNCIA
Dr. MATTEO CAVALLI-SFORZA
soci Honorífic Entitat
IFAE

Els grans problemes de la física de partícules conferència del doctor Matteo Cavallo-Sfora de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE-Barcelona). El seu treball va més enllà d'aquest centre situat a la UAB, sinó que també ha treballat en altres projectes com l'accelerador del CERN a Ginebra. En la conferència el Dr. Cavalli va explicar de quina manera les partícules elementals són propietats constituents i fonamentals de què està fet l'Univers i de les forces i interaccions que hi ha entre elles. Va documentar les partícules que se'n anat trobant en les recerques del CERN de Ginebre. Totes les partícules que tenen el seu origen en el protó s'anomenen partícules secundàries, mentre que els protons i els neutrins provinents directament de l'espai s'anomenen partícules primàries. La radiació còsmica en conjunt està formada doncs de radiació de partícules. A la superfície terrestre només arriben normalment els muons i els diferents neutrins. Els neutrins, tot i que arriben a la superfície de la Terra en grans quantitats, rarament es desintegren o reaccionen amb la matèria, i són per tant pràcticament indetectables, però els muons es poden detectar més fàcilment. Va explicar el nucli atòmic que és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, fins acabar amb la física quàntica.

Carme Mas-AASCV

GENER 2015

15 gener 2015
"SUPERNOVES"
CONFERÈNCIA
Dr. JORDI ISERN i VILABOY
Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC)

Les explosions de supernova són un dels cataclismes més energètics de l'Univers després del Big Bang. El seu origen pot ésser doble, el col·lapse d'una estrella massiva de més de 10 vegades la massa del Sol, per formar una estrella de neutrons o un forat negre, o l'explosió termonuclear d'una estrella nana blanca en un sistema estel·lar doble en el que les estrelles s'intercanvien matèria.
En aquesta conferència el Dr. Jordi Isern va explicar els diferents tipus de supernova. Va documentar la conferència amb una sèrie de diapositives molt pedagògiques.
L'explosió d'una SUPERNOVA és molt més destructiva que la d'una nova i molt més espectacular. Aquests fenòmens són poc freqüents en la nostra galàxia, i malgrat el seu augment de lluentor en un factor de milers de milions, només unes poques es poden observar a primera vista. Fins al 1987 només se'n havien identificat realment tres al llarg de la història, la més coneguda de les quals és la que va sorgir al 1054 i les restes de la qual es coneixen com la nebulosa del Cranc. En la nostra galàxia en 1604 l'explosió d'una supernova va ser observada per Johannes Kepler abans de la invenció del telescopi.
Les supernoves, igual que les noves, es veuen amb més freqüència en altres galàxies. Així doncs, la supernova més recent, que va aparèixer en l'hemisferi sud el 24 de febrer de 1987, va sorgir en una galàxia satèl·lit, el Gran Núvol de Magallanes. Aquesta supernova, que exhibeix alguns trets insòlits, és avui objecte d'un intens estudi astronòmic. Una supernova és, doncs, l'explosió final de la vida d'una estrella. Durant els primers segons del col·lapse del nucli de la supernova, irradia moltíssima energia, a més a més, les supernoves són els principals proveïdors d'elements pesats per l'Univers. Els elements que són necessaris per a la vida, com ara carboni i oxigen, com el ferro , etc..; en la mort explosiva de l'estrella, aquests elements són llançats a l'Univers on poden ser reciclats per altres estrelles i gasos. A banda, el Dr. Isern va explicar que la quantitat de calor i la pressió alliberada per l'explosió d'una supernova pot crear regions de naixement de les estrelles mitjançant la compressió del medi interestel·lar circumdant.
En teoria, va comentar el Dr. Isern, les supernoves es classifiquen segons el seu mecanisme d'explosió. En termes generals, les més importants va considerar que eren les de Tipus Ia (candeles estàndard), que són el resultat de l'explosió termonuclear d'una estrella nana blanca.

Carme Mas-AASCV